La muda

Les plomes de les aus pateixen un fort desgast a causa de les forces a què són sotmeses en vol, i per això cal canviar-les periòdicament.

 

La muda representa un moment de fort estrès, ja que el fet de renovar tot o part del plomatge en un termini curt implica una sèrie de canvis fisiològics, l’au perd la capacitat de volar o li queda disminuïda per la manca de plomes, i li cal fer un esforç més gran. El cos queda també menys protegit tèrmicament. Per tot això, igual que en la reproducció, s’ha de portar a terme en èpoques d’abundància de recursos.

 

Aquest canvi es fa una o dues vegades a l’any, segons les espècies i el lloc. I s’alterna amb les altres dues activitats anuals importants: la reproducció i la migració. Establim així dues tipus de mudes:

Muda postnupcial  Entre reproducció i migració hivernal Total. Canvien totes les plomes La fan totes les aus
Muda prenupcial    Entre migració estival i reproducció  Parcial. Canvien les plomes cobertores i adquireixen el plomatge nupcial.  Només les aus que tenen plomatge nupcial i hivernal diferenciat (gavines i martinets).

 

Aquest canvi de totes les plomes es pot fer de dues maneres:

  • A poc a poc, en surten unes i cauen les altres seguint una seqüència determinada, i sense perdre mai del tot la capacitat de vol.
  • Perdent totes les plomes simultàniament. L’au no pot volar durant uns dies. Aquest és el cas de les oques i els ànecs, que acostumen a fer l’anomenada migració de muda a llocs segurs i protegits.

La muda postnupcial es fa normalment a l’agost, després de la reproducció i just abans d’emprendre el vol migratori cap a les àrees d’hivernada, si bé hi ha casos en què la muda s’interromp i es reprèn diferents vegades. Hi ha aus que fan la muda entre les diferents postes i d’altres acaben de mudar després de la migració a les àrees d’hivernada (és el cas de les més nòrdiques, que gairebé no tenen temps de fer la muda abans de l’arribada del fred).

 

La muda prenupcial es realitza normalment a la primavera amb l’arribada a les àrees de cria i abans de la reproducció. No la fan totes les aus i és parcial,  només es renoven les plomes del cos i una part de les cobertores alars. Es fa necessària en aquelles aus que tenen un plomatge nupcial diferenciat, normalment canvien les plomes del cap (gavines i xatracs) o bé del coll i del dors (ardeids).

 

Plomatges i mudes de creixement

Hi ha mudes que només es realitzen al principi de la vida d'un ocell com a part del seu creixement:

Muda postjuvenil Els joves nascuts a l'estiu adquireixen el seu primer plomatge hivernal. Això passa quan el plomatge juvenil és de poca qualitat. El primer any de vida
Mudes d'immaturs  Són les mudes post i prenupcials d'aquells exemplars immaturs que encara no adquireixen el plomatge d'adult. D'un a tres anys, segons les espècies

Per tant, podem establir, segons el seu plomatge, les següents variants d'ocells no adults:

El pollet


El pollet desenvolupa un plomatge de protecció tèrmica basat en el plomissol, ja que està incapacitat per volar. Els pollets nidífugs ja tenen aquest plomatge quan naixen.

 

El jove


Després de poques setmanes surten ja les plomes cobertores i l’au adquireix el plomatge juvenil, que li permet aprendre a volar. Les plomes juvenils no són de molt bona qualitat, ja que el metabolisme de l’au se centra més en el creixement. És de colors marrons, cosa que fa que l’au passi desapercebuda per als depredadors.

 

Aquest plomatge juvenil acostuma a durar fins la pròxima muda, que pot ser a la tardor del mateix any de naixement –el plomatge no haurà durat ni dos mesos- o bé fins la muda de la primavera següent, segons les espècies.

 

En qualsevol cas, el jove adquireix ja el seu plomatge hivernal (o estival) d’adult i segurament  es reproduirà l’any següent.

 

L’esquema següent mostra quin pot ser el calendari d’una au estàndard:

Exemple del martinet de nit

L'immatur


En moltes espècies de dimensions grans, especialment en les gavines, l’au no adquireix la capacitat reproductiva fins un o dos anys després del naixement. Es coneix amb el nom d’immatur.

 

Té un plomatge terrós que tendeix al de l’adult a mesura que s’acosta a la maduresa, i això obsta que sigui agredit per altres adults i reconegut per a la reproducció.

Exemple del gavià argentat

El plomatge que apareix a continuació, després d’una muda tardorenca parcial, és anomenat de primer hivern, i amb aquest emigrarà a les àrees d’hivernada.


A la primavera següent, l’au pateix una segona muda parcial i adquireix el plomatge de primer estiu, que acostuma a assemblar-se lleugerament a l’estival de l’adult.


Aquest plomatge dura fins la següent muda de tardor, que sol ser completa i renova les plomes de l’ala i de la cua. Apareix ja el plomatge hivernal d’adult, que dura fins la primavera següent, època en què apareixerà el plomatge nupcial i podrà nidificar.

 

En algunes gavines grans, com ara el gavià argentat, la fase d’immatur dura un altre any,i apareixen el plomatge de segon hivern i de segon estiu respectivament, abans d’arribar a tenir el d’adult, i no es reprodueix fins al tercer estiu.