El plomatge

El cos de les aus ha d'adaptar-se de manera especial al fet de poder volar. En aquest sentit, el tret morfològic més destacable és la presència de plomes.


La ploma és un element inserit a la pell, a semblança dels pèls dels mamífers o de les plaques dels rèptils. Però les seves característiques són úniques: lleugera però resistent, proporciona aïllament a la pell i flexibilitat per al vol. L’inconvenient és que canvia i es renova periòdicament, ja que pateix un desgast molt gran durant el vol.

Hi ha diferents tipus de plomes en el cos d’una au, d’acord amb les funcions que fan:

Plomes cobertores.

Són petites i arrodonides i cobreixen tot el cos.

Plomissol.

Recobreixen el cos per sota de les cobertores. Són petites i esfilagarsades i tenen la funció d'aïllant de la pell. És el plomatge típic del poll.

Plomes rèmiges o remeres.

Són les plomes de vol de les ales. Són grans i llargues, i asimètriques per facilitar el vol.

Plomes rectrius o timoneres.

Són les plomes de vol de la cua i són grans i simètriques.

Cada espècie es reconeix per un plomatge corporal específic que la identifica i que varia en els colors i les mides.

 

Dins d'una mateixa espècie, també pot canviar segons el sexe, l’edat o el moment de l’au. Per la qual cosa n’estudiarem les variacions següents:

adult/immadur (martinet de nit)

Plomatge de creixença.

A més del plomatge del poll, cobert amb plomissol, cal distingir el plomatge del jove, que és el primer amb què vola, i el de l’immadur, que és el que el precedeix quan l’au encara no és reproductora durant un o dos anys més. En aquest cas, és diferent al de l’adult per indicar que encara no es pot reproduir.

nupcial/hivernal (territ de tres dits)

Plomatge nupcial o estival.

És un plomatge de colors més vistosos que apareix durant l’època reproductora i té com a funció atreure la femella. Per contraposició, el plomatge habitual s’anomena plomatge hivernal.

mascle/femella /eclipsi (ànec cuallarg)

Dimorfisme sexual.

Es produeix quan el mascle i la femella presenten diferent aspecte o coloració. És el cas dels ànecs, tot i que el mascle presenta un plomatge diferent a finals d’estiu anomenat d’eclipsi, molt semblant al de la femella.