LA DISTRIBUCIÓ DE LES AUS

La biogeografia (i zoogeografia) és una ciència que es va desenvolupar a partir dels grans viatges dels segles XVIII i XIX, i que estudia quina és la distribució dels diferents organismes vius al llarg del món i quines són les causes d’aquesta distribució.


Tenint en compte l’evolució de les diferents espècies i el territori que han arribat a ocupar, s’ha comprovat que hi ha un cert nombre d’espècies que coincideixen en els seus territoris i que, tantmateix, estàn separats d’altres territoris que tenen una fauna i flora diferenciada. Aquest fet s’explica, com a causa principal, per l’aparició de barreres físiques (cordilleres, oceans,...) que impedeixen o dificulten l’expansió de les espècies.

Així, s’han delimitat sis grans regions al món que tenen unes flores i faunes diferenciades. Són les anomenades regions biogeogràfiques.

El fet de que aquestes regions no coincideixen amb els actuals biomes es deu a causes geohistòriques, ja que només la primitiva disposició dels continents poden explicar certes distribucions.

 

El nostre país es situa dins de la regió paleàrtica, que comprén Europa, el nord d’Asia i el nord d’Àfrica. I més concretament en la subregió mediterrània.


Les aus, tot i tenir un a gran capacitat de desplaçament i colonització, també estan sotmeses a aquesta distribució en regions, de manera que hi ha molt poques espècies que tinguin una distribució totalment cosmopolita i que es troben per tot el món.


De les més de 8.500 aus que es coneixen a tot el món, 1.026 espècies es treben a la regió paleàrtica. En la península ibèrica es poden trobar la major part de totes les espècies de l’Europa occidental, ja que hi ha una gran varietat de paisatges i ambients.