Adaptació del bec al règim alimentari

Les adaptacions de potes i becs expliquen quins ambient ocupa un ocell en funció del diferents nivell de l'aigua. Dins d’un mateix ambient, i per evitar la competència, les diferents espècies d’aus s’han especialitzat en l’explotació de diferents recursos alimentaris, adaptant la morfologia del bec per tal de capturar les diferents presses.



Ànecs. El bec és arrodonit i aplanat per poder triturar les plantes aquàtiques i de les vores que es troben al riu i a les llacunes.

Limícoles. Tenen un bec llarg i fi que poden introduïr dins del fang i capturar els petits cucs i mol·luscs que s’hi troben enterrats. La punta del bec és especialment sensible per tal de detectar la presència dels animalets.

 

Ardèids i camallargs. Tenen un bec llarg i fort que els permet agafar animals de major mida, com peixos, crancs, serps, granotes, etc, que agafen amb un ràpid cop de bec, com si fòs un arpó.

 

 

Corb marins, gavines i alguns ànecs capbussaires. Tenen un bec fort i de vegades una mica ganxut, per capturar especialment peixos.



Flamenc. Tenen un bec molt particular – gruixut i corbat – que els permet rastrejar i filtrar el fanf del fons de les llacunes per capturar petits crustacis bentònics de les aigües salobroses de llacunes, badies i salines.



Arpella. Les rapinyaires com l’arpella tenen un bec fort i molt ganxut per tal de capturar grans animals – ocells i mamífers petits, serps, granotes – i poder desgarrar-los.

Adaptació a la disponibilitat d'aliment

Tot i l’especialització, les dietes no solen ser monoespecífiques, i cada espècie pot menjar diferens coses segons el lloc i l’aliment que troba. També pot ser que una espècie mengi coses diferens en èpoques diferents segons la disponibilitat de cada tipus d’aliment segons l’estacionalitat o les fluctuacions del medi.

 

Els ànecs herbívors poden menjar també gra o petits animalets. Els limícoles s’alimenten de cucs, crustacis i mol·luscs e l’hivern i larves i insectes a l’estiu.

Comportament alimentari

Bernat pescant

A més de les morfologies del bec, existeixen comportaments alimentaris que caracteritzen a cada espècie:

 

  • El bernat pescaire camina lentament sobre l’aigua amb el bec doblegat. Quan troba un peix, estira ràpidament el coll i llança el bec sobre la presa.

 

  • Els ànecs nedadors com el coll-verd aixequen la cua i submergeixen el cap dins de l’aigua per mengar les plantes del fons, en una postura molt característica.

 

  • Els xatracs volen sobre la superfície de l’aigua a munt i avall, fins que es queden quiets com si flotessin sobre un punt i sguidament es tiren sobre l’aigua per capturar un petit peix.
L'arpella s'alimenta sovint de pollet d'ànec
  • El flamenc rastreja el fang del fons de la llacuna o de la salina amb el bec i fent moviments ondulants del coll a la vegada que remou el fang amb les potes. El especialitzat bec filtra el fang i captura diatomees i petits crustacis bentònics.

 

  • L’arpella vola planejant lentament en cercles damunt del canyissar en la cerca de presses. Quan troba una es llança damunt i la caça amb les urpes i el bec.