Distribució del limícols

La distribució dels limícoles dins d’un mateix lloc es realitza en funció de la llargària de potes, coll i bec.

 

Els més petits es situen en lloc humits però no inundats i cerquen petits invertebrats de la superfície del fang amb un picat incesant.


Els més grans es situen en llocs una mica inundats i piquen amb menor freqüencia però a  més profunditat, mitjançant el mètode de sondeig, cercant els animalets amb la punta sensible del bec. Les preses són més grans i tenen major contingut energètic.


Això fa que hi ha una distribució radial dels limícoles al voltant d’un bassal, des de la vora fins al mig segons la mida:

  • En sols humids: corriols.
  • Amb certa inundació: territs.
  • Amb inundació mitjana: gambes.
  • Amb un màxim d’inundació: becuts i bec d’alena.
La llargària del bec determina la produnditat on troben l'aliment



Altres factors que condicionen la distribució dels limícoles és el tipus de substracte. Les preferències depenen de cada espècie i la manera d’alimentar-se:

  • En costes rocoses: territ fosc, xivitona i remena-rocs.
  • En costes sorrenques: territs de tres dits, tètol cuabarrat i polit cantaire.
  • En fangs: territ variant, tètol cuanegre, becut i gamba roja.
  • En jonqueres i prats humits: batallaire, becadell i becut.