Distribució horitzontal a la llacuna

És a les llacunes litorals on podem trobar millor exemplificat la distribució de les aus segons la profunditat de les aigües.

 

Així podem establir un gradient horitzontal des de la vora fins la part més fonda, en la que la profunditat va augmentant progressivament. Les diferents espècies es situaràn al llarg d’aquest gradient:



  • A les vores trobem les espècies properes al canyissar com la polla d’aigua o caminadors, primer limícoles grans com el bec d’alena, i després ardeids com el bernat pescaire o el martinet blanc.

 

  • A les aigües mé somes trobem aus nedadores com l’ànec coll-verd o el xiulador. Si bé poden nedar en aigües més fondes, l’alimentació la realitzen als llocs on arriben a la vegetació submergida tot estitant el coll.
  • A les aigües més fondes trobem preferentment les aus capbussaires: l’ànec xibec o la fotja, que s’alimenten de la vegetació submergida, o el corb-marí o el cabussó que s’alimenten de peixos, submergint-se aquests darrers durant bastant de temps. Com a excepció trobem aquí l’única au caminadora que pot arribar als més de 60 centímetres de fondària: el flamenc.


A la badia, molt més fonda, podem trobat també un gradient, aquí vertical, on els ànecs nedadors com el coll-verd io les gavines es mouen per la superfície, i les aus capbussaires submergint-se al fons.