Estacionalitat del medi: el nivell de les aigües

Les variacions estacionals no afecten només als recursos alimentaris sinò també als nivells d’inundació de le aigües dels diferents ambients aquàtics, i indirectament a la distribució de les aus.

 

Aquestes variacions es deuen a causes naturals o climàtiques i també a causes antròpiques:

  • L’entrada d’aigua dolça procedents dels arrossars arriba a les llacunes pels desaigües. Això modifica la salinitat i també el nivell de les llacunes que tenen el màxim a la tardor.
  • L’entrada d’aigua dolça per les precipitacions dfe primavera i tardor també poden explicar un augment del nivell.
  • L’evaporació a l’estiu podria reduïr el nivell però està compensada per l’entrada d’aigua pels desaigües.
  • Els temporals de llevant, freqüents a l’hivern, poden pujar els nivells de la llacuna per entrada d’aigua salada marina.
  • Les seques – disminucions del nivell del mar que es produeixen a finals d’estiu degut a les variacions de les pressions al Mediterrani occidental – poden fe reduïr el nivell de les llacunes.
  • Els vents forts – com el de Mestral i Tramuntana – poden forçar la sortida de les aigües de les llacunes i afectar els seus nivells, donat la poca profunditat que tenen. Així, en les llacunes de l’Encanyissada i la Tancada poden baixar els nivells, i pujar l’inundació dels salobrars de la Punta de la Banya.

Els efectes d’aquests canvis de nivells sobre la distribució de les aus de les llacunes són:

 

  • Quan baixen, gran part de les vores són ocupades per un major nombre d’aus caminadores, limícoles o ardeids, que venen dels arrossars i salobrars propers. Els nedadors es desplacen cap a l’interior.

 

  • Quan pugen, les vores s’ocupen d’aus nedadores com el coll-verd i les gavines, i les parts més fondes són domini dels capbussaires com la fotja i el xibec. A la tardor, quan el nivell és màxim, les llacunes tenen el màxim d’anàtides, ja siguin capbussaires o nedadores.