El riu i el bosc de ribera

El riu Ebre

L'Ebre, després de 980 Km de recorregut, i de recollir l'aigua d'una conca de més de 88.835 Km2, travessa la serralada litoral catalana per abocar al mar el seus al·luvions i formar els sediments del Delta de l'Ebre.

 

Els darrers 25 Km del riu Ebre travessen la plana deltaica abans d'arribar al mar. En l'anomenat tram d'estuari, el riu disposa d'una amplada entre 100 i 200 m i una profunditat mitjana de 5 m.


La característica ecològica més important és linfluència de les aigües marines que penetren pel fons del riu formant l'anomenada falca salina. Aquesta falca pot penetrar fins a 40 Km riu amunt, en funció de factors com el nivell del mar i, especialment, del cabal del riu.

 

La disminució de cabal a causa de la construcció dels embassaments que el regulen, especialment Mequinensa, Riba-roja i Flix, i més recentment la construcció de transvasaments d'aigua cap al nord de la província de Tarragona, ha afavorit aquesta falca salina, amb el consegüent risc de salinització de les terres conreades de les vores i l'alteració de l'ecosistema bentònic fluvial.


El bosc de ribera

Les riberes de l'Ebre, com les d'altres rius, són terres fèrtils i amb un abundant i superficial nivell freàtic, la qual cosa permet l'establiment d'una comunitat vegetal de tipus forestal, molt desenvolupada, que coneixem amb el nom de bosc de ribera.

 

Aquest bosc està format per arbres caducifolis, com ara l'àlber, el pollancre, l'om i el salze blanc, que formen una espessa vegetació al llarg de les vores del riu amb un sotabosc ric en arbusts i enfiladisses, com el lligabosc valencià, l'heura i l'esbarzer.


L'ambient humit i ombrívol forma un complex i ric ecosistema on les aus tenen un lloc de refugi, denidificació i s'alimenten de petits mamífers, amfibis i rèptils, o  pesquen peixos del riu.


La degradació del bosc de ribera ja va començar fa molts segles amb la construcció, d'una banda ,de camins ramaders o lligallos, i de l'altra, de camins de suport a l'antigament important navegació fluvial, elscamins de sirga.


En l'actualitat, el bosc de ribera ha desaparegut del Delta de l'Ebre, a causa de l'intens aprofitament de les vores del riu per a conreus d'horta i fruiterar. Només en resten vestigis a les illes fluvials de Gràcia i Sapinya, però la resta de vores són un seguit de canyes amb alguns arbres de tant en tant.

 

Això ha comportat una major fragilitat de les terres de les vores, ja que la falta d'arrels i vegetació permet que l'erosió que provoca el corrent de l'aigua sigui molt important on incideix amb més força. La presència cada vegada més important de barques turístiques agreuja aquesta erosió per l'onatge que produeixen.