Història de la colonització del Delta

Se suposa que des de temps molt remots les terres del Delta eren visitades per una reduïda població no sedentària que penetrava en els marjals de la desembocadura del riu per realitzar activitats extractives com la pesca, la caça i la recol·lecció de plantes com la boga o el jonc, perfer cabassos i utensilis domèstics.

 

També s'emprava per a la ramaderia: els ramats baixaven de les muntanyes a les pastures del Delta passant per uns camins situats a les terres més altes de la vora del riu que s'anomenaven lligallos.

 

A l'edat mitjana era molt important la indústria salinera, amb l'explotació de nombroses salines, de les quals en l'actualitat només es mantenenen actiu les Salines de la Trinitat a la Punta de la Banya. En aquesta època apareixen els primers assentaments humans estables en forma de colònies de treballadors de les salines.

 

També destaca en aquest període l'extracció de sosa de les plantes salobres,  les cendres de les qualsservien per l'elaboració de vidre i sabons.

Mapa del Delta al segle XVII

Aquesta situació no canvia fins al segle XVIII, quan - sota el regnat de Carles III - es produeix una important sèrie de canvis socioeconòmics: la desamortització, l'augment demogràfic i la desaparició de la pirateria a la costa. A partir d'aquest moment comença l'ocupació i el conreu de les terres litorals del Mediterrani.

 

El 1719 es donen els primers permisos per conrear terres del Delta i comença un procés de colonització agrícola que va durar fins a mitjan segle XX i que va culminar amb una profunda transformació del paisatge natural, que va ser substituït per arrossars, i amb un augment de la població resident.

 

Una data decisiva és el 1860, quan es construeix el Canal de Navegació entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita, que finalment va ser utilitzat per regar les terres properes. També aquest any s'aixeca la prohibició de conrear arròs, considerat fins aleshores insalubre a causa del paludisme, que era la malaltia endèmica de les zones humides.

Pas del vapor "Anita" pel Canal Marítim de navegació, a finals del segle XIX, a Sant Carles de la Ràpita

Durant el segle XIX es conrea i colonitza, en primer lloc, la meitat dreta del Delta, amb la construcció de sèquies i canals i amb una població disseminada en barraques. Posteriorment, el 1912, es construeix el Canal de l'Esquerra i es colonitza la meitat esquerra del Delta. El 1947 sesanegen les darreres terres i es crea la colònia agrícola del Poblenou del Delta.

Les terres conreades arriben el 1960 a les 16.900 ha, i la població passa de 5.278 habitants el 1857 a més de 40.000.


Activitats econòmiques actuals

Amb 15.000 ha, el conreu de l'arròs continua sent l'activitat més representativa del Delta de l'Ebre. El conreu està plenament mecanitzat i les Càmares arrosseres s'ocupen de la comercialització. Destaca també, a les terres més interiors i a la vora del riu, el conreu d'horta i fruiterar, amb una extensió de 9.000 Ha.

L'agricultura es complementa amb el manteniment de les activitats tradicionals extractives, com ara la caça, la pesca i el marisqueig. Cal destacar l'activitat de la pesca de les llacunes, portada a terme per la Societat de Pescadors de Sant Pere, que des de l'edat mitjana en té els drets de pesca, i que s'organitza en pesqueres a l'Encanyissada, la Tancada, les Olles i el Canal Vell. Un dels sistemes de pesca més peculiars és  la pantenauna estructura de fusta i xarxes en forma d'embut situada a les sortides de les llacunes al mar i amb què es capturen daurades, anguiles, llissals, llobarros, etc.

 

Cal esmentar també, durant les darreres dècades, l'expansió de l'aqüicultura, representada per la construcció de piscifactories i per les plataformes muscleres a les badies.

 

Però el turisme és l'activitat més destacada dels darrers anys i amb més expansió. La declaració de Parc Natural va ser el detonant de l'increment d'aquest fenomen que ha comportat la creació d'infraestructures hoteleres, restaurants, cases rurals, serveis de guies, etc, i del creixement de la població flotant, especialment a l'estiu.