Fam. Escolopàcids: Territs, tètols, becuts i becadells

Aquesta família, amb 75 espècies i 21 gèneres, és la més extensa i agrupa quasi tots els limícoles, a excepció del corriols i alguns pocs més. Són originaris de la regió paleàrtica, però s'han estès fins a terres africanes.

 

Presenten multitud de formes, però es diferencien d'altres famílies properes per la seva midamitjana ogran, becs llargs i prims, i per l'existència d'un dit posterior a les potes. En general, tenen colors bruns amb llistes o taques.

 

Especialment abundants a l'hemisferi nord, estan representats pels territs, els tètols, els becuts, els becadells, les xivites i les gambes. Són aus grans  migratòries, que poden recórrer milers de quilòmetres.

Els territs són limícoles de mida petita i colors marronosos, però que, a diferència dels corriols i del pigres, tenen el bec més llarg. Presenten habitualment una franja alar blanca, i en la seva identificació es té en compte la presència d'un carpó blanc a la cua

Territ variant (Calidris alpina)

És molt semblant al territ tresdits, però amb el dors menys blanquinós i el pit una mica llistat.

És un hivernant i migrador molt abundant al Delta, on la seva població supera els 8.000 exemplars. Se'ls pot veure a les platges, especialment a les de les puntes del Fangar i de la Banya, així com als arrossars pròxims.

Territ tresdits (Calidris alba)

Com indica el seu nom, és l'únic limícola que no té el quart dit posterior als peus, la qual cosa afavoreix el seu desplaçament. És un hivernant no molt freqüent, però que es troba especialment, durant els passos migratoris, a les platges del Fangar i la Banya.

Territ menut (Calidris minuta)

És el territ més petit i es veu amb certa freqüència en pas migratori i a l'hivern. El Delta és un dels llocs d'hivernada més important per aquesta espècie, on ocupa platges i sorrals i també els arrossars.

Territ bec-llarg (Calidris ferruginea)

Es diferencia del territ variant per tenir el bec especialment llarg i lleugerament corbat cap avall. Quan vola, es pot veure molt bé el carpó totalment blanc de la cua. Al Delta només es troba en pas migratori, especialment de tardor, i amb una certa abundància.

Altres espècies en pas migratori al Delta: territ gros  (Calidris canutus) i territ de Temminck (Calidris temminckii).

Les xivites són limícoles emparentats amb les gambes, però de mida petita, més similars als tèrrits.

Xivita (Tringa ochropus)

És reconeix per moure's a terra d'una manera peculiar: inclinant el cap i remenant la cua. El vol és rígid i bateja molt poc les ales. Es troba per tot tipus d'ambients aquàtics, i es pot veure quasi tot l'any, però difícilment fòra dels pasos migratoris.

Els escuraflascons són limícoles de mida mitjana, semblants als territs i les xivites, però una mica peculiars, ja que són bons nedadors i les espècies europees passen l'hivern nedant al mar. Tenen dimorfisme sexual poc o molt diferenciat i un plomatge nupcial més vistós.

 

Escuraflascons (Phalaropus lobatus)

L'escuraflascons és un migrador escàs al Delta

Les gambes, de mida mitjana, també tenen colors terrosos i carpó blanc a la cua com les xivites, però són una mica més grans. Tenen plomatge nupcial diferenciat, si bé al Delta no són fàcils d'observar perquè solen ser hivernants i migradors de pas.

Gamba roja vulgar (Tringa totanus)

La gamba roja vulgar es caracteritza pel bec i les potes de color taronja, i en vol és l'únic limícola amb una franja blanca ampla a les ales. És un hivernant molt abundant al Delta i es pot veure per quasi tots els ambients aquàtics. A l'estiu n'hinidifiquen poques parelles.

Gamba roja pintada (Tringa erythropus)

La gamba roja pintada es diferencia en vol de la gamba roja per les ales més fosques i sense franja blanca i per les potes més llargues, que sobresurten de la cua. Hivernant escàs al Delta, però  bastant freqüent als passos migratoris.

Gamba verda (Tringa nebularia)

La gamba verda és un ocell que es veu en període migratori.

Siseta (Tringa stagnatilis)

La siseta és un altre ocell que es veu en període migratori.

Batallaire (Philomachus pugnax)

El batallaire no és una gamba -no pertany al gèn. Tringa- ,però,per la seva mida i aspecte, recorda molt la gamba roja en el seu plomatge hivernal. En canvi, el plomatge nupcial és molt diferent i cridaner, però no visible al Delta, on és hivernant i migrador. Es pot veure en arrossars i altres ambients aquàtics. 

Els becadells tenen un color terrós invariable tot l'any, a diferència de les gambes, que presenten variacions nupcials de plomatge. El bec és extraordinàriament llarg en proporció a la mida del cos, la qual cosa els proporciona una aparença especial. La disposició dels ulls al crani també és molt particular i els dóna un enorme grau de visió. Són tímids i d'hàbits crepusculars.

Becadell (Gallinago galinago)

El becadell (Gallinago galinago) és un ocell hivernant i migrador molt habitual al Delta, on freqüenta ambients aquàtics dulciaqüícoles, com ara arrossars, canyissars i vores de llacuna. És molt característic el seu moviment en ziga-zaga quan aixeca el vol.

Becada (Scolopax rusticola)

La becada (Scolopax rusticola), de mida més gran i més arrodonida que el becadell, és l'únic limícola no aquàtic. Es troba en grans i denses àrees de bosc, això sí, prop de bassetes i rierols. Al Delta apareix com a hivernant escàs i hi ocupa els arbres de ribera i els conreus hortofrutícoles propers a la vora del riu. D'hàbits nocturns, arriba a tenir un angle de visió de 360º.

Becadell sord (Lymnocryptes minimus)

El becadell sord és un hivernant i migrador escàs al Delta.

Altres espècies accidentals al Delta: El becadell gros (Gallinago media).

Els tètols són limícoles grans, de bec molt llarg i una mica corbat cap amunt. Presenten plomatge nupcial viu de color rogenci plomatge hivernal més aviat gris, que és com es veuen al Delta, on solen ser hivernants. Ocupen ambients aquàtics dulciaqüícoles i alguns són bons nedadors.

Tètol cuanegre (Limosa limosa)

El tètol cuanegre destaca en vol per una franja blanca a l'ala i una cua amb carpó blanc i acabada en una franja negra. És el tètol més abundant al Delta, amb prop de 3.000 exemplars hivernants. És especialment abundant en el període migratori de primavera. N'ocupa arrossars i altres ambients aquàtics, i es localitza especialment a l'illa de Buda.

Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)

El tètol cuabarrat (Limosa lapponica) és un altre tètol visible al Delta, però com a hivernant escàs ocupant ambients més litorals. En vol, es diferencia del cuanegre per no tenir franja alar blanca i perquè la franja negra de la cua és més estreta.

Els polits i becuts són grans limícoles de colors terrosos i llistats, que es caracteritzen pel seu bec, molt llarg i corbat cap avall. En vol, es poden confondre, per la seva mida, amb les gavines joves; però les llargues potes que els sobresurten de la cua els descobreixen.

Becut (Numenius arquata)

El becut és un hivernant no molt habitual al Delta, on es pot veure en platges i badies, o bé en arrossars propers.

Polit cantaire (Numenius phaeopus)

El polit cantaire és un limícolque es pot veure al Delta en període de pas migratori.