Ocells marins: gavines, mascarells, petrells, paràsits,...

Generalitats

Aquí agrupem tota una sèrie d'ocells que són habituals al mar i les costes i que poden ser molt abundants, com ara les gavines. No són, per tant, exclusius de les zones humides, però la proximitat i íntima relació de moltes zones humides amb el litoral ens permet considerar-los ocells importants dins dels ecosistemes dels aiguamolls.

 

Cal remarcar que hi ha ocells que tractem dins del grup dels ànecs i similars, com ara els morells i les calàbries, que els podem veure a les badies i aigües litorals, però que no solen endinsar-se a mar obert i mantenen sempre una proximitat i relació amb els ambients aquàtics costaners. En canvi, els que tractem aquí, poden viure mar endins o allunyar-se relativament de la costa i no es vinculen de manera estreta amb zones humides com a hàbitats necessaris.

 

Al Delta són un grup molt ben representat, tant des del punt de vista quantitatiu com des del punt de vista qualitatiu, i se n'hi troben colònies nidificants d'importància internacional. Les gavines, els xatracs i els fumarells formen aquest grup, amb un parentesc sistemàtic i fins i tot morfològic i ecològic. Hem afegit finalment una sèrie de petits grups d'ocells que pels seus hàbits marins tenen una certa afinitat: baldrigues, petrells, mascarells, gavot, etc.

Morfologia

Aquests ocells tenen una morfologia molt similar i característica: aus de mida mitjana o gran, predomini de tons blancs amb ales o parts grises, potes curtes i palmades, coll i bec curt i ales llargues, estretes i punxegudes.

 

Destaquen les potes palmades per facilitar la natació, i la seva posició i inserció, una mica enrerdel cos, per poder, a més de nedar, caminar amb una certa agilitat. Volen de manera elegant planejant damunt de la supefície de l'aigua.

 

No presenten dimorfisme sexual, però sí que solen tenir plomatge nupcial i hivernal diferenciat. També és habitual trobar plomatges juvenils especials durant el primer i fins i tot segon any de vida, normalment de tons més bruns.

Ecologia

Hi ha un grup, gavines, xatracs i fumarells, que no sol allunyar-se gaire de la costa, on manté bona part de les seves relacions tròfiques. D'altres com petrells, baldrigues i gavots, són pelàgics i poden allunyar-se de la costa per a buscar l'aliment. Però totformen els nius i tenen cura dels pollets a terra, per la qual cosa, encara que només sigui durant l'època de cria, necessiten apropar-s'hi.

 

Tenen una gran capacitat d'adaptació alimentària i, per tant, ocupen tots els ambients del Delta de l'Ebre amb un èxit inigualable. Cal tenir en compte que els ecosistemes deltaics tenen una alta productivitat i els proporcionen l'aliment necessari, especialment en època de nidificació. La dieta principal la formen els peixos, però algunes espècies oportunistes de gavines  poden menjar de tot, s'han adaptat a la presència humana i proliferen en els abocadors. 

 

La majoria són gregaris i acostumen aformar grans i denses colònies de cria en platges, sorrals i salobrars litorals, però amb un important sentit territorial. Al Delta ocupen de manera especial la Punta de la Banya i la Punta del Fangar. Muden dues vegades a l'any, una muda parcial a la primavera - per adquirir el plomatge nupcial - i una altra de total després.

Sistemàtica. Famílies i espècies

Les famílies que formen aquests tipus d'ocells marins o litorals són bàsicament Làrid(gavines) i Estèrnids (xatracs i fumarells), però n'hi ha d'altres:

 

Aquest quadre comparatiu resumeix les principals característiques d'aquestes famílies:


Familia Mida Perfil
Gavines Làrids Mitjana o gran  
Xatracs i fumarells Estèrnids Petits i esvelts
Mascarells Súlids Molt gran
Petrells Hidrobàtids Molt petit
Baldrigues Procel·làrids Mitjana
Gavots Àlcids Mitjana o petita
paràstis Estercoràrids Mitjana