Grans camallargs: martinets, cigonyes i flamencs

Generalitats

Els grans camallargs són ocells de colors relativament virolats, amb el coll i les potes llargues, que pertanyen a diferents grups, entre els qualspredomina la família dels ardeids o martinets, que es caracteritzper tenir el coll corbat en "S" i un bec cònic pensat per menjar peixos i d'altres animals.

 

Són d'origen tropical i d'hàbits dulciaqüícoles: ocupen vores de riu, vores de llacunes, canals i arrossars, la qual cosa els diferencia dels limícoles o petits camallargs, que són d'origen nòrdic i ocupen hàbitats més litorals i salabrosos.

 

Podem veure les diferències entre aquests dos grups en aquesta taula:


Limícoles Martinets i grans camallargs
Mida petita a mitjana mitjana a gran
Bec fi i llarg gruixut i llarg, cònic
Plomatge nupcial norm. poc diferenciat norm. molt diferenciat
Mudes norm. una premigratòria norm. dos (pre i postmigratòria)
Nidificació habitual 
en zones fredes en zones tropicals 
Hàbitat aquàtic habitual bassals, salobrars i arrossars amb el nivell baix vores de llacunes, vores de riu, arrossars
Nivells tròfics baixos alts (depredadors)
Alimentació cucs, mol·luscs i petits crustacis peixos, amfibis i grans invertebrats

Morfologia

Són de mida mitjana o gran, tenen el coll i les potes llargues i un fort bec, normalment llarg, gruixut i cònic, amb el qual poden menjar tot tipus d'animalets: peixos, granotes, etc.

 

Quan volen, és fàcil de veure'ls, atesa la seva mida i  que les potes -estirades- sobresurten per darrere de la cua. Hi ha un grup - els bitons i els martinets - que, en volar, dobleguen el coll sota el cap, a diferència de la resta, que mantenen el llarg coll estirat cap avant.

 

Solen tenir colors vius i alguns mostren plomatge nupcial diferenciat. No presenten dimorfisme sexual i, per tant, no es distingeixen els plomatges de mascle i femella.

Ecologia

Els grans camallargs - diferentment dels petits camallargs o limícoles - són ocells propis de zones tropicals, molt riques en diversitat i biomassa d'organismes, i això fa que ocupin parts altes de les cadenes alimentàries i que,per tant, siguin de mida gran, i s'alimentin d'animals relativament grans: peixos, amfibis i grans invertebrats.

 

Solen explotar, al Mediterrani, els ecosistemes agraris propers a les zones aquàtiques, cosa que demostra el caràcter oportunista d'algunes espècies d'aquest tipus, només superat per algunes gavines que han adaptat els seus hàbits alimentaris les darreres dècades per causes antròpiques. Aquest és el cas de l'esplugabous, actualment en expansió. En canvi, hi ha d'altres espècies que es ressenten negativament de l'impacte de l'activitat humana, com el bitó, el flamenc o el capó reial, que s'ha quasi extingit a la península.

Sistemàtica. Famílies i espècies

Els grans camallargs estan representats al Delta per 4 famílies sistemàticament disperses, entre les quals destaca, pel nombre d'espècies,la família dels ardeids (bitons i martinets).