L'anellatge dels ocells

És una de les activitats més generalitzades, juntament amb els censos, i consisteix a marcar les aus per poder fer un seguiment dels desplaçaments i migracions. Es captura les aus i se’ls posa una anella metàl·lica en una pota que conté una sèrie de referències que permeten identificar-la posteriorment.

 

La captura es fa normalment amb les “xarxes japoneses”, unes trampes en forma de pantalla amagades entre la vegetació en què les aus queden embolicades. Està prohibit fer servir aquestes xarxes per a caçar i només les poden utilitzat persones autoritzades.

Es treu l’au amb molta cura de la xarxa i es pesa, es mesura i s’identifica, per passar tot seguit a col·locar-li l’anella i alliberar-la. Les dades que habitualment es recullen són:

  • Data i lloc
  • Espècie-subespècie
  • Sexe
  • Mida
  • Edat
  • Greix corporal
  • Pes
  • Númeració de l'anella

L’anella, que es posa al tars o a la tíbia, té gravat un número d’identificació que posteriorment se centralitza i es posa a disposició dels ornitòlegs perquè es pugui reconèixer una au recollida en qualsevol lloc del món. Així se’n sap l’edat i el lloc de procedència.

 

L’anellatge és la tècnica més emprada per estudiar les èpoques i vies migratòries de cada espècie. S’hi dediquen persones qualificades, biòlegs o naturalistes amb molta experiència, que formen part d’un grup d’anellatgereconegut que té les autoritzacions corresponents.



Com col·laborar-hi

És important que si trobem una au anellada –viva o morta- o podem llegir la inscripció de l’anella quan observem una au, ho notifiquem a la societat ornitològica o anelladora més propera, i enviem una carta amb les dades següents:

  • Data i lloc de recollida o d’observació.
  • Espècie, sexe i edat de l’au, si pot ser o bé si es pot deduir.
  • Estat i condicions en què l’hem trobada.
  • Numeració de l’anella.
  • Nom de la persona que l’ha recollit o observat.
  • La mateixa anella, si s’ha recollit.