Cens d'aus

Un cens és una estadística sobre una població d’aus situada en un lloc determinat. Per exemple, el cens d’aus aquàtiques del Delta de l’Ebre determina i quantifica el nombre d’aus aquàtiques, per espècies, que habiten al Delta. També es pot fer el cens d’una espècie, indicant la quantitat d’exemplars dins d’un territori.

 

S’ha fet el cens anual de les poblacions hivernants durant els últims anys al Delta. Es fa al gener, que és quan les poblacions estan estabilitzades i es concentren en àrees concretes, cosa que en facilita el recompte.

 

Es compten en grup –tret dels minoritaris o específics d’una espècie- i visitant una sèrie de llocs estratègics prèviament establerts. Hi ha diferents tècniques per fer el recompte, ja que és impossible comptar les aus d’una en una.

 

Una manera habitual de comptar un grup nombrós d’ànecs, per exemple, en una llacuna, consisteix a comptar només els que veiem en una imatge de l’ocular dels prismàtics i multiplicar el resultat pel número d’imatges que necessitem per cobrir tot el grup. Després, de vegades, s’apliquen fórmules correctores per acabar de precisar-ne la quantitat.

 

També es fan censos dels nidificants, comptant en aquest cas el nombre de parelles o de nius establerts. Això es fa fàcilment i de manera semblant a l’anterior en el cas de colònies massives, però és més difícil quan es tracta d’espècies de nidificació individual i esparsa, especialment en el canyissar.  Es pot emprar el cant com a manera de detectar les presències.

 

El cens s’ha de portar a terme en la menor quantitat de dies possible i continuats, ja que els desplaçaments de poblacions poden duplicar dades.