Els prismàtics

Encara que es poden fer observacions a simple vista de les aus, es considera indispensable l’ús de prismàtics que ens permetin veure’n amb detall la morfologia i el comportament, bé perquè siguin petites, bé perquè siguin lluny o per tots dos motius.

 

Els prismàtics són un instrument òptic que permet augmentar la imatge d’un objecte llunyà i, per tant, acostar suficientment l’objecte per observar-lo amb detall.

Consisteix en dos sistemes de lents paral·leles, amb dos oculars, per aconseguir una visió de profunditat estereoscòpica. Com tot sistema òptic, té una graduació de l’enfocament  mitjançant una roda d’enfocament giratòria situada enmig de l’òptica.

 

D’altres ajustaments secundaris que té són: un anell de correcció diòptrica a l’ocular dret per corregir la diferència d’enfocament entre els dos ulls i la possibilitat de separar o acostar la distància entre les dues òptiques per adequar-se a les característiques facials de cada observador.

Tria d’uns prismàtics

Els prismàtics tenen dues característiques bàsiques que en determinen les prestacions:

  • Els augments, és a dir les vegades que poden augmentar una imatge llunyana. Així uns prismàtics de 3 augments (indicat com 3X) ens mostrenuna imatge que té 3 vegades les dimensions de la imatge vista a ull nu des del lloc d’observació.
     

  • El camp visual, que és l’espai de terreny que cap en una imatge vista per l’ocular i que depèn del diàmetre de la lent exterior. Un camp de 10, per exemple, significa que la lent té 10 mm de diàmetre.

Aquestes dades són normalment fixes per a cada prismàtics (exceptuant els que tenen zoom) i estan gravades de manera visible a l’exterior. Així doncs, uns prismàtics 8X30 tenen 8 augments i un camp de visió de 3 cm de lent.

 

Normalment els prismàtics més petits s’usen per a l’observació d’ocells de bosc, i acostumen a tenir 8X30 o 8X40. L’observació d’aus aquàtiques requereix prismàtics més potents, 10X40 o 12X50. El criteri és cercar els més petits de la gamma d’augments que necessitem, ja que quan més potents són, més pesats. I quan es porta un cert temps observant, el pes dels prismàtics es fa notar.

 

D’altres consideracions a tenir en compte en l’adquisició d’uns prismàtics, encara que no se’n parla enlloc, són la resistència, la lluminositat i la qualitat de l’òptica, que només s’aprecien provant i comparant. L’òptica bona és cara i cal cercar un compromís entre qualitat i preu.

L’ús dels prismàtics

Ajust del prismàtic abans d'utilitzar:

  1. Observeu només per l’ocular de l’ull esquerre, tanqueu l’altre ull i mireu cap a un objecte fix que sigui entre 5 i 20 metres.
     
  2. Gireu la roda central d’enfocament fins que obtingueu una imatge nítida i clara de l’objecte.
     
  3. Observeu ara per l’ocular de l’ull dret tancant l’esquerre i sense tocar l’enfocament.
     
  4. Gireu l’anell de correcció diòptrica de l’ocular dret fins que vegeu de manera clara i nítida l’objecte.
     
  5. Finalment mireu pels dos oculars i si veieu doble imatge, ajusteu la distància entre oculars prement amb les dues mans.
     
  6. L’anell de correcció diòptrica de l’ocular dret i la separació entre oculars tenen unes marques d’ajust. Recordeu aquests ajusts, ja que si una altra persona empra els prismàtics segurament els variarà.

Ús del prismàtic durant l'observació:

    1. Subjecteu fermament amb les mans els prismàtics deixant el dit índex a sobre de la roda central d’enfocament. Poseu els colzes enganxats al cos per fixar millor la imatge i descansar les mans.
       
    2. Enfoqueu amb la roda cada vegada que mireu un objecte diferent. Cada distància demana un enfocament diferent.
       
    3. Cal una certa experiència per veure una au en vol. Intenteu “enganxar-la” a la primera i si no, baixeu els prismàtics i torneu a intentar-ho. Si la cerqueu al cel –sense referències visuals- amb els prismàtics, és probable que no la trobeu.
       
    4. Podeu mirar amb ulleres o sense, sempre que mireu de la mateixa manera que heu fet l’ajustament. Trieu el mode que us resulti més còmode.

Suggeriments d'ús:

  • Pengeu-vos els prismàtics del coll quan els useu. Una caiguda accidental pot danyar-los seriosament.
  • Quan no estigueu observant, el millor lloc per als prismàtics és la seva funda. És el millor lloc per conservar-los.
  • No toqueu l’òptica amb els dits i manteniu-la sempre neta, si voleu observar imatges clares.
  • Eviteu els cops i les brusquedats. Els aparells d’òptica sempre són delicats.

El telescopi o ullera de llarga vista

La ullera de llarga vista és un altre dels aparells d’òptica emprats per a l’observació de les aus. El preu elevat i unes prestacions més grans fan que  estigui reservat als especialistes.

 

Amb només un ocular i amb un augment més gran que els prismàtics –acostuma a tenir un zoom que permet variar-ne els augments -, requereix d’un trípode per subjectar-lo, ja que  més enllà de 30X les imatges es mouen excessivament. Per aquesta raó, s’usa habitualment per a l’observació d’aus aquàtiques, que es  mantenen quietes a la superfície de l’aigua i a gran distància.