L'observació d'aus

L’activitat bàsica per a aquelles persones interessades en el món de les aus –bé siguin especialistes o simples afeccionats- consisteix en l’observació de les aus, tant pel que fa a la morfologia com pel que fa al comportament. A més, és una activitat agradable i gratificant que constitueix un hobby relativament assequible i fàcil de portar a terme, encara que es tracti d’una sola persona i sense material especialitzat.

Preparació d’una sortida de camp

Qualsevol recorregut que fem, per senzill que sigui, permetrà segurament observar aus o ocells, ja que n’hi ha a tot arreu, fins i tot als voltants de casa nostra. Però quan sortim amb l’objectiu de fer-ne l’observació, hem de decidir unes quantes coses:

 

  • A quin lloc anirem i quin itinerari seguirem. Segons el tipus d’aus que vulguem observar, triarem l’ambient: bosc, camp obert, llacuna, etc. Els espais més tranquils i naturals són els més adequats, però són més fràgils i es troben més apartats.

 

  • L’horari de sortida. Les hores de major activitat són el crepuscle, al capvespre i a l’alba, ja que les aus han passat molt temps sense alimentar-se i és la primera cosa que fan, surten del refugi i es mouen d’un costat a l’altre. A l’estiu i al migdia la forta insolació les molesta i es refugien i descansen entre la vegetació. La minva d’activitat en farà més difícil l’observació.

 

  • Quin tipus de roba ens cal. Ha de ser còmoda i ens ha de protegir del fred i de la pluja. El calçat ha de ser apte per caminar pel camp. És convenient usar roba discreta –de colors marrons o verds- per no ser vistos fàcilment per les aus i hem d’evitar els colors llampants, que podrien espantar-les.

 

  • El material que hem de portar: una motxilla petita a l’esquena o una bossa de camp són útils per portar els prismàtics, la guia, la llibreta de notes, etc.

Comportament durant l’observació

Hi ha unes normes bàsiques que cal tenir en compte quan fem una excursió o una sortida al camp, que són independents de l’objectiu de la sortida, tant si es tracta d’observar aus com de fer un pícnic:

  • Respecteu les propietats i el treball de la gent del camp: tanques, eines, conreus, etc.

 

  • Respecteu l’entorn: no llenceu brossa ni sortiu innecessàriament dels camins i no trepitgeu les plantes ni molesteu els animals.

 

  • Camineu en silenci i pausadament, intentant copsar o notar com és l’ambient que us envolta i en què es mouen les aus i els animals que hi viuen.

 

  • Seguiu les indicacions que trobareu en els parcs naturals i espais protegits, tenint en compte que les actuacions estan restringides i que no tots els llocs són accessibles.

 

  • És molt important, especialment en ambients litorals i palustres, que no us acosteu, a la primavera o a l’estiu, a les colònies de cria de les aus ni recolliu ous o pollets que semblin abandonats. Podeu provocar l’abandonament dels nius i la mort dels pollets, encara que no en tingueu la intenció.



Hi ha dues estratègies bàsiques per observar les aus, totes dues igualment vàlides:

  1. Feu un itinerari a peu pel biòtop a estudiar i observeu les aus que us surten al pas.

  2. Amagueu-vos en un lloc prou còmode, protegit i amb visibilitat, i observeu les aus que apareixen durant el temps que hi romangueu.

 

Uns prismàtics per observar les aus [veure aparells d'observació], una guia de camp per identificar-les i un bloc petit de notes per prendre apunts, pot ser material suficient per a l’observació.

 

No cal dir que l’observador haurà de romandre en silenci i moure’s lentament si no vol espantar les aus que observa. Paciència i atenció són les dues qualitats que combina aquesta activitat.

 

De manera complementària, una càmera de fotos o un micròfon, us permetran fer enregistraments visuals i auditius de les aus que trobeu.



En alguns llocs especialment adequats per a l’observació d’un cert tipus d’aus, podeu trobar unes petites construccions fetes normalment de fusta i destinades a aquest fi, que són una evolució dels hides, unes estructures petites recobertes de tela on un observador s’amagava i podia acostar-se a l’indret on es trobaven les aus.

 

Aquests observatoris, que acostumen a ser de materials i colors naturals, permeten contemplar les aus per unes finestres estretes sense ser vistos. Són, normalment, en parcs naturals i altres espais d’interès ornític, i sorgeixen de la iniciativa de particulars i entitats naturalistes o proteccionistes, públiques o privades. D’altres s’instal·len en llocs estratègics de pas migratori, com ara valls de muntanyes, estrets, etc.