La identificació de les aus

Un dels primers objectius de tota observació és la identificació de l’espècie que estem observant. A la llarga, l’experiència permetrà que la puguem reconèixer amb una ullada i de lluny, però fins i tot la gent més experta necessita de vegades confirmar les seves observacions.

 

Les guies de camp són publicacions especialitzades destinades a aquest fi, normalment de dimensions reduïdes, on podem comparar les característiques morfològiques de l’au que observem amb les il·lustracions i  descripcions que figuren a la guia.



Hi ha multitud de guies de camp, que abracen tota la fauna europea i que descriuen les característiques distintives de cada espècie i les diferències entre espècies semblants .De manera complementària, apareixen descripcions del cant, la distribució, els costums, la vida, etc.

 

També hi ha guies més sectorials que tracten la fauna dels llocs determinats que tenen una certaimportància ornítica, com ara el Delta de l’Ebre.

 

Les guies de camp no són excessivament cares i sempre podem demanar a algú que ens les deixi o fer la consulta, encara que sigui a posteriori, en una biblioteca.



És interessant l’ús d’un bloc de notes, que portarem sempre a sobre i que ens servirà per anotar les característiques de l’au que estem observant. Cal pensar que, de vegades, l’au és visible durant un temps relativament curt (en vol, per exemple) i no podem pretendre recordar mentalment tots els detalls en què ens hem fixat, i encara menys de totes les  aus vistes a la fi del dia.

 

L’observació no és tan fàcil com sembla,  ja que “mirar” no és simplement observar. Aquesta acció implica fer una anàlisi d’allò que estem observant per obtenir una informació que podem enregistrar: les franges blanques de la cua, la taca fosca darrere la cua o un bec  més llarg del normal, són pistes per a una bona identificació. Dibuixar l’au –ni que sigui un esbós- és un bon costum que ens ajudarà a fixar-nos-hi més bé.

Un mínim de domini del vocabulari de la morfologia de les aus serà útil per fer anotacions i consultar les guies:  carpó,  franja supraciliar i primàries internes són exemples dels termes que podem trobar.

 

Fem un repàs ara de totes aquelles dades i característiques en què ens hem de fixar a l’hora d’observar les aus: